Category Archives: Uncategorized

Visita y Picnic en el parque de la Ciutadella

El pasado 6 de Marzo realizamos una salida a conocer el parque de la Ciutadela y hacer un picnic.

Quedamos con los compañeros y el profesor a las 11:30 en la entrada del metro de Bellvitge. Cuando estuvimos todos bajamos al metro, dirección Fondo. En el metro iba bastante gente.

Nos bajamos en la parada de Arco del Triunfo y subimos a la salida. Cogimos el paseo de Lluis Companys hacia abajo, fue muy agradable el recorrido ya que había mucha animación. A los 15 minutos llegamos a la entrada del parque.
Maria Jose.

Empezamos nuestro recorrido en una gran explanada con una plaza central y un paseo de circunvalación. En esta plaza está ubicada la monumental Cascada.

Antes de empezar la visita, leímos una introducción de la historia que dio origen al parque de la Ciudadela. Cada una de estas lecturas, las fuimos haciendo diferentes compañeros del grupo, en cada una de las zonas visitadas.

En primer lugar visitamos la Cascada. Un conjunto arquitectónico y escultórico, con una parte central y escalinatas a ambos lados. Durante el recorrido, además de observar todo el conjunto arquitectónico, pudimos ver la belleza de la Cascada, con sus fuentes, surtidores de agua y plantas.

Después nos dirigimos hacia la Glorieta de la Transexual Sonia que está situada frente a la Cascada. Esta Glorieta también recibe el nombre de Glorieta de los músicos o Plaza de los músicos. Muy cerca de esta plaza, pudimos contemplar detenidamente, la enorme escultura del Mamut, realizada en hormigón, de más de tres metros de altura. En la misma zona está el estanque con patos, barcas de remos y variada vegetación.

A continuación, paseamos por el parque, hasta llegar al Palacio del Parlamento, dónde actualmente se ubica el Parlament de Catalunya. Es un edificio del siglo XVIII, construido como arsenal militar.

Desde la zona del Parlamento nos dirigimos a la Plaza de Armas. En su parte central hay un estanque con una escultura en mármol blanco, que representa el Desconsuelo. También, en esta zona, está la Iglesia Castrense y el antiguo Palacio del Gobernador. Seguimos nuestra ruta hasta llegar al Umbráculo. Es un lugar muy bonito, con especies vegetales que nos dan sombra.

Muy cerca del Umbráculo está el Invernadero, que sólo pudimos verlo desde el exterior. Se veía abandonado y muy deteriorado. Finalmente, buscamos la zona de picnic para descansar y reponer fuerzas.
Maria

 

Celebració, reivindicació. Dia de la Dona

El passat 10 de Març vam voler reivindicar el dia de la Dona amb un recorregut pels carrers, places i edificis amb nom de Dona.
Aquest treball va començar l’any passat amb el grup que va documentar i organitzar aquest recorregut, que va finalitzar amb
l’edició d’un vídeo fotogràfic.

En aquesta ocasió vam obrir aquesta sortida a tota la gent que tingués interès o pogués , on les companyes del Punt Òmnia Esplai Pubilla Cases – Can Vidalet es van sumar.

En cadascuna de les parades que realitzàvem fèiem una lectura per (re)conèixer qui eren aquestes dones representatives. Recolzats per diferents codis QR que mitjançant un lector, prèviament instal·lat, podíem tenir més informació sobre la vida i obra, així com una imatge on (re) conèixer aquestes Dones.

Així el recorregut el vam començar a l’escultura de l’Acollidora

Acollidora cap allà 2/4 de quatre. Amb un grup d’unes 15 persones. Passant per llocs tan emblemàtics, pel nom que porten, i la història que vincula al barri de Bellvitge com és el CUAP Pura Fernández.

Vam seguir la Rambla Marina

fins arribar a la plaça de l’Amalvigia,

d’on es creu pot derivar el nom del barri de Bellvitge. Arribant el barri del Gornal a l’avinguda Carmen Amaya.

En aquest punt vam donar per finalitzat aquesta primera part del recorregut.

La segona part es va desenvolupar completament el barri de Santa Eulàlia, passant per places com son; les de Marie Curie,

Milagros Consarnau,

Aurèlia Capmany

i Maria Artigal.

I els carrers de la Clara Campoamor i la Justa Goicoechea.

I així, que ja se’ns tirava la nit a sobre, vam donar per finalitzat aquest recorregut, que si voleu aquí us deixem el mapa per a fer el recorregut.

Amb veu de dona ruta

Mobile week & Mobile Social Congress. Desinformació i Lluites compartides

La setmana va començar el divendres 21 de Febrer a L’Ateneu de Fabricació digital de les Corts. Amb un seguit de tallers de com combatre la desinformació. Aquests dirigits per Ignacio un dels fundadors de Maldita.es.

Vam començar per conèixer una mica més com va ser el naixement de Maldita el 2014. Vam veure com l’any 2015 és l’any en què es comença a parlar de notícies falses, any que es crea maldito bulo i a la vegada neix maldita.es.

Maldita és una fundació sense ànim de lucre on no es financen mitjançant la publicitat sinó per mitjà de donacions de particulars.

A maldito bulo es vol combatre el discurs públic i amb maldito dato el discurs polític.

Així també vam poder veure quina era la forma que feien servir a l’hora de fer un desmentiment. On sempre havia d’estar recolzat en dues potes, en fets i dades.

Maldita es troba dintre de la International Fact-Checking Network (IFCN) , on hi ha una sèrie de principis que s’hi han de complir. Ser apartidistes, la transparència de les fonts, el finançament i la metodologia. I un compromís per les correccions obertes i honestes.

Des d’aquesta unitat periodística es recomana deixar de fer servir el terme notícies falses/ fake news, per un de més ajustat com és desinformació, perquè aquesta no només ens arriba en format de notícia i perquè una cosa falsa no pot ser notícia.

La següent parada va ser el Mobile Social Congress el pati Maning els dies 25 i 26 de febrer.
Si en anteriors edicions l’objectiu era posar en coneixement com era la cadena de subministraments de la indústria tecnològica, aquesta edició es volia posar en valor les lluites laborals del sud global i nord en el sector de la indústria electrònica.

Ens va donar la benvinguda Elena Romagosa presidenta de SETEM, 89316978_197136064929691_4391694791344128000_n on ens va fer una presentació sobre l’impacte que té cada cicle del procés de vida d’un telèfon intel·ligent.
Tot comença amb el Disseny on no hi ha cap impacte social o ambiental directe però si a llarg termini. L’Extracció amb més de 62 metalls diferents té un impacte social, malalties, no poder sembrar o no poder alimentar els animals. I ambientals, filtratge de materials contaminants el subsòl que deriven en la contaminació de l’aigua. Tot seguit anem a la Fabricació, on només un 0,5 % dels guanys es destina al cost laboral. El següent pas és el Transport del producte que té uns riscos ambientals. Per arribar a l’Ús dels telèfons intel·ligents amb riscos socials com poden ser la falta de privacitat. Arribant al final de la vida útil d’un mòbil on no se solen recicla bé els diferents components que agreugen un problema mediambiental.

La primera de les xerrades a les quals vam assistir va ser la de “la desigualtat de gènere al sector de l’electrònica”. On una de les primeres experiències era la viscuda per la Isabella Szukits treballa en temes de transparència i drets humans en la indústria electrònica a Südwind . El focus de la seva recerca se centra en el paper de les dones en l’extracció de l’estany i el zinc a les cooperatives de l’altiplà de Bolívia.
En el seu viatge a les mines d’extracció dels minerals per a la fabricació de diferents components electrònics. Va poder treballar amb dones que es reunien en cooperatives per a poder fer front els costos econòmics de la compra d’una llicència per extreure minerals. No treballaven per a cap empresa, eren freelance i on el 90 % treballaven en les mines on s’extreu zinc, silici, coure i plata. El primer entrebanc que es troben és a l’hora de fer-se sòcia de la cooperativa, on no són acceptades per creure que porten mala sort. Una vegada dintre de la cooperativa el treball és molt dur i amb reprimendes dels companys masculins que diuen que fan menys feina pel simple fet de ser dones. A pobles petits si no són casades, no poden treballar. La gran majoria dones viudes que substitueixen el treball dels seus marits. Solen tenir edats avançades, pràcticament quan no poden fer cap feina més. Tot i que del seu salari se’ls dedueix la part proporcional per a gestionar la seguretat social, l’atenció mèdica no és la desitjada o obsoleta. Per a poder tenir accés a una pensió han hagut de treballar molts anys.
Només tenen ingressos si extrauen el material, amb el que poden tenir una jornada on no percebin cap salari encara hagin treballat més de 8 hores. Encara que estiguin malaltes i van a la feina perquè no hi ha alternativa per a subsistir amb la família. La gran majoria de dones són analfabetes, reben sous baixos i violències, tant físiques com psíquiques.

La seguretat a les mines no existeix. La pols que surt de les extraccions és aspirat per les treballadores que els hi provoca silicosi per l’aspiració del Silici. Treballant amb més de 40 productes químics sense cap protecció provocant-les dolors de cap molt forts així com l’abans esmenada silicosi
El material que fan servir així com les condicions d’extracció són rudimentàries, manquen de maquinari.
La cooperativa té contractes amb els intermediaris on els contractes que tenen es desconeixen i no són públics. Però on el preu que se li paga a la cooperativa és molt més baix del qual després rebrà l’intermediari.
Solen tindre mig dia de descans a la setmana encara que un gran nombre de treballadores treballa els set dies de la setmana amb jornades laborals de matí a nit.
No hi ha alternatives a la mineria, ja que l’extracció de materials també es filtra el subsòl contaminant-lo i fent que no es pugui conrea la terra o donar menjar els animals.

La segona de les intervencions va ser a càrrec d’Aneesh Manjunath treballa com a Coordinador de Recerca i Formació Jurídica a Cividep (Índia), una organització de drets laborals que duu a terme recerca, formació i defensa de les condicions de treball i de vida dels treballadors dins de les cadenes de subministrament mundials.

Ells fan una feina per a augmentar la consciència sobre els drets laborals entre els treballadors i solidaritat entre aquests. L’any passat es va crear un centre on podien tractar els seus problemes de forma conjunta. Allà reben formació i eines per a defensar els seus drets laborals, impartida per professionals.
Les grans multinacionals tecnològiques que treballen a l’Índia, contracten noies joves perquè diuen que tenen els dits més petits i així poden arribar millor els components, però en veritat és perquè si una dona es casa o queda embarassada deixa el treball (heteropatriarcat), o pel simple fet que en ser tan joves la seva vulnerabilitat vers els drets laborals és més alta i a la vegada els seus salaris més baixos per no tenir encara la consciència creada cap als seus drets laborals.
Degut que hi ha molta mà d’obra disponible els contractes són precaris o inexistents. Les jornades laborals són de 8 hores en el millor de les situacions, sense temps per a menjar o poder anar el servei. On les hores extres no es paguen i on la diferència de salari entre homes i dones és molt gran. Pernocten en campaments creats per les empreses, on són amuntegats i amb problemes de salubritat. Només se’ls hi paga el bitllet de transport de la colònia a la fàbrica, fent que moltes dones no tornin a casa seva en un període superior a 6 mesos.

L’última ponent va ser Núria Vergès, Doctora en Societat de la Informació i del Coneixement (IN3-UOC), màster en Polítiques Públiques i Socials (UPF i John Hopkins), DEA en Ciències Polítiques i Socials (UPF) i Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració (UAB). Les seves línies d’activitat es troben en la intersecció entre la societat i la tecnologia, els estudis de gènere i la família, així com l’aplicació de les TIC en la recerca. És cofundadora i membre actiu de Donestech. No vam poder restar a la seva ponència, ja que començava un altre taller, però si ens vam quedar amb una opinió. El desenvolupament de la tecnologia no és neutre. És patriarcal, capitalista i neocolonial.

89288640_2240384442921726_1057036802105278464_n

En aquest punt vam assistir el taller Urban Mining impartit per Solidança. On obriríem els nostres aparells mòbils vells per a veure la procedència dels seus components i el seu correcte reciclatge.
Així vam poder veure que els principals components dels nostres dispositius eren creats amb tungstè, estany i or procedents de mines en conflictes armats.
Quant la vida útil del dispositiu arriba a la seva fi, s’ha de fer un reciclatge correcte, pontar-lo a les deixalleries mòbils o Solidança, on intentaran donar una segona vida els components o si no pot ser fer un correcte reciclatge dels diferents components.
Es creant 30 quilos de brossa dels diferents dispositius en l’àmbit de Catalunya, on un dels principals components és tantalum pels condensadors. Una vegada a la placa base se li han extret tots els components es tritura i es crea una pols que encara no se sap com poder reciclar-ho. Quan reciclem un dispositiu mòbil estalviem un 70 % d’energia que es fa servir per a crear un dispositiu mòbil.

Abans d’acabar el nostre primer dia el Mobile Social Congress, vam poder assistir el final de l’última taula “Veus de persones treballadores: Llibertat d’associació”.

Allà vam arribar a la ponència del segon participant en aquesta taula. Peter Pawlicki
Establert a Alemanya, té més de 15 anys d’experiència en la recerca de la globalització de la indústria electrònica i els seus efectes en les condicions de treball i els drets laborals. Treballa com a Director de Divulgació i Educació a Electronics Watch , organització que promou la compra pública que fomenti condicions laborals dignes a les cadenes de subministrament de productes electrònics.
En Peter ens explicava com sense drets laborals forts i recolzats per les institucions, no poden influenciar en el seu lloc de feina i igualment si es formen sindicats, però no pots negociar de forma col·lectiva, el sindicat no té influència.
La indústria tecnològica funciona per 70 anys principalment a la ciutat dels Àngels, on la gran majoria d’empreses no accepten la sindicalització. Aquestes els principis es valien de mà d’obra il·legal prominent de Mèxic, i això provocava el perjudici per unir-se i sindicalitzar-se.
La definició de drets laborals, que fa la patronal tecnològica no és la mateixa que hi dóna la federació internacional de treballadors de la tecnologia. Això fa que moltes empreses tecnològiques que compleixen amb els drets laborals el seu país d’origen, adeqüin els drets laborals allà on es troben aquestes empreses tecnològiques, on són sempre més baixos o no es compleixen. La federació insta a les empreses a complir amb els mateixos drets laborals que hi té el seu país de procedència.

L’últim ponent va ser Patxi Fernández Extreballador d’Amazon, afiliat a CNT i represaliat per la seva afiliació sindical. Va formar part de la primera promoció que va treballar en l’obertura del centre logístic que Amazon té al Prat, en l’àrea d’outbound (departaments de pack i shipping). Actualment fa activisme contra Amazon i les noves formes d’explotació de les grans corporacions.
Patxi va despertar la simpatia de l’auditori per la seva loquacitat i energia a l’hora d’explicar la seva situació amb Amazon.
Així vam poder saber que ell estava amb un litigi amb Amazon derivat per la seva afiliació a CNT. Segons Patxi, Amazon pregona empreses asindicals, que els terrenys on es va construir el gran departament logístic d’Amazon a Catalunya els terrenys van ser adquirits gratuïtament que en aquell moment era de propietat de l’Incasòl. Que a causa de l’esforç laboral que es fa a Amazon no pots treballar més de 10 12 anys per dolors cervicals, lumbars i dolors plantars del que arribes a caminar a la teva jornada laboral. Que no fa contracte més enllà dels 6 mesos perquè llavors l’empresa t’hauria de fer indefinit. Que s’aprofita de la vanaglorificació per part dels treballadors per facilitar contes de Twitter per a fer bona propaganda de l’empresa gratuïtament, es denominen partners. També vam poder escoltar com els diferents treballadors d’Amazon que se senten explotats o on els seus drets laborals no s’estan complint s’organitzen en diferents grups com són AngryWorkeds o
Amazon not a robot .

 

El segon dia del congrés va començar amb la taula Compra pública socialment responsable, on un dels ponents era Michael McLaughlin Amb 18 anys d’experiència en funcions d’adquisició en els sectors públic i privat. Va passar 9 anys treballant en entorns de fabricació internacional, en electrònica i després en automoció abans de passar al sector de l’educació. Actualment dirigeix la categoria d’adquisició de serveis d’informació a APUC, un dels membres fundadors d’Electronics Watch.
Electronic Watch és una empresa privada per fer un seguiment en el procés de fabricació per preservar drets laborals i mediambientals per a compradors públics, és a dir administració publica.
Segons Michael, quant fem una compra publica responsable si tenim una gran partida econòmica, hem de mirar de ser el més eficients possible que repercuteixi en l’economia local i tenir mecanismes per a assegurar els drets dels treballadors en els processos de creació.
També ens va explicar quin era el cost del reciclatge de tota la brossa tecnològica, 60 bilions. Per sufragar aquest cost econòmic i mediambiental s’ha d’avançar cap a una economia circular, per donar una segona vida els aparells tecnològics, el que farà que no hi hagi tanta brossa tecnològica i crearà llocs de feina. Això s’aconsegueix donant transparència a la cadena de producció.

La següent ponent era la Josefine Hintz. Treballa a l’equip d’Economia Sostenible i Compres d’ICLEI donant suport a projectes i xarxes globals i europees com Make ICT Fair , AI4Cities, Global Lead Cities Network, el Programa de Compres Públiques Sostenibles de One Planet Network o Circular PP.
La Josefine, ens va explicar com els diferents governs gasten molts diners en productes tecnològics on la contractació femenina només és de l’1 %.
El 10, 15% és el nombre de dones treballadores a les mines. Això ha donat a casos documentats de dones que van canviar el seu rol pel masculí per a poder tenir una feina. La diferencia de salaris amb els seus companys, és del 16%. D’aquí que una compra publica socialment responsable pugui lluitar contra aquestes desigualtats. Igualar salaris, concursos públics més assequibles per a la petita empresa i la importància de la sindicalització.

En la segona taula el tema a tractar era sobre la indústria extractiva: impactes socials i ambientals.
Així vam poder escoltar el testimoni de la Charlotte Christiaens que té un màster en antropologia social i cultural, especialitzada a Amèrica Llatina. Com a coordinadora de CATAPA , ha estat treballant durant més de deu anys amb les comunitats afectades per les activitats mineres. En l’actualitat treballa en el projecte Make ICT Fair, que se centra en la transparència i la traçabilitat de la cadena de subministrament de minerals.
En aquest cas es va centrar en les indústries extractives de les mines de Chile. On ens explicava que l’extracció de liti del desert de l’Atacama fan servir un alt índex d’utilització de l’aigua, que provoca que a les comunitats indígenes hi falti. Tradicionalment es podria realitzar activitats d’agricultura i ramaderia, però ara degut el canvi de les corrents subterrànies, per afavorir que arribi l’aigua a les mines, i la contaminació d’aquestes per sobre explotació. Han fet que aquesta activitat no serveixi ni per la subsistència de les comunitats indígenes.
La mineria sempre ha estat un suport important tant per l’economia Chilena com per la Boliviana. On abans estaven ben organitzats amb les lluites laborals pels seus drets conjuntament. En l’actualitat això a desaparegut per la pressió de les grans empreses.

Després va intervenir Terry Collingsworth és el fundador i Director Executiu de l’organització International Rights Advocats . Ha estat exercint l’advocacia als Estats Units per més de 35 anys, especialitzant-se en litigis internacionals de drets humans. Recentment s’ha centrat en casos per impedir a les empreses multinacionals violar els drets humans dels infants que es veuen obligats per la pobresa i altres factors a treballar en les cadenes de subministrament mundials.
En Terry ens explicava que ara mateix es trobava en diferents causes contra companyies tecnològiques, que feien servir mà d’obra infantil, explotant-la a les mines del Congo. Aquestes grans empreses tecnològiques que ens ensenyen l’avançades que són tecnològicament, dediquen eines rudimentàries per l’extracció en les mines provocant la mort de nens en explotació laboral. Entre les mesures a prendre se’ls hi dóna 6 mesos perquè canviïn les seves males pràctiques, però el dia d’avui no han canviat. Ja no hi ha dubte que el cobalt extret de les mines del Congo es realitza sota l’explotació infantil. Nens de 12 anys, transporten sacs de no menys de 40 quilos de la mina a vall de la muntanya. Apple, Google, Dell, Microsoft, i Tesla fan veure que tenen consciència amb el medi ambient i els drets laborals, però són els primers destinataris dels minerals de les mines del Congo. A part de ser sota una legislació, els seus països d’origen, que els demanda que examinin l’origen de la procedència dels minerals perquè no vinguin dels denominats mines de sang. És a dir en origen de guerres o explotació laboral o mediambiental. Aquestes empreses tecnològiques declaren que no tenen com corroborar la procedència d’aquests minerals, amb el que Terry conjuntament amb amnistia internacional els hi van fer veure mitjançant l’informe this is what we die for, que no fan tot el possible per a saber el seu origen. Per aquesta qüestió ja hi ha una denúncia a tràmit. Amb els següents arguments:

No poden tenir la riquesa que tenen i les infraestructures per a poder lucrar-se després de la compra de minerals a baix preu.
• Fan servir pràctiques gestionades per màfies que s’aprofiten de les misèries de les persones.
També s’ha aconseguit que les famílies d’aquests menors explotats facin la denúncia conjunta.

I amb aquesta última intervenció vam finalitzar la nostra assistència al Mobile Social Congress.

Treball online / Trabajo online

Esperant que aquesta situació anòmala no canviï la nostra feina seguirem en línia mitjançant el perfil de les xarxes socials, Facebook o el correu del Punt cij_bellvitge@xarxaomnia.gencat.cat. Atenent els vostres dubtes o fent-nos companyia en aquests temps de confinament.
No sortiu, cuideu-vos i cuideu.


Esperando que esta situación anómala no cambie nuestro trabajo seguiremos en linea mediante el perfil de las redes sociales, Facebook o el correo del Punto cij_bellvitge@xarxaomnia.gencat.cat. Atendiendo vuestras dudas o haciéndonos compañía en estos tiempos de confinamiento.
No salgais, cuidaros y cuidat.

Tancament Activitat Punt Òmnia / Cierre Actividad Punt Òmnia

Atenent la informació que ens arriba via el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, en prevenció per evitar la transmissió del Coronavirus “Covid-19”. Queda suspesa qualsevol activitat que es realitzi el Punt Òmnia per un període de 15 dies. Disculpin les molèsties i estiguin atents a properes informacions.


Atendiendo la información que nos llega vía el Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias de la Generalitat de Cataluña, en prevención para evitar la transmisión del Coronavirus “Covid-19”. Queda suspendida cualquier actividad que se realice el Punt Òmnia por un periodo de 15 días. Disculpen las molestias y estén atentos a próximas informaciones.

Horari Gener – Abril 2020

A continuació us deixem el calendari per aquest primer trimestre del 2020.

Tots aquells que no estiguin dintre de cap curs, pel motiu que sigui, que sapigueu que teniu les franges horàries del Punt Obert, per consultar, practicar o simplement fer un us de les TIC.

  • Matí: Dijous de 12:30 a 14:00
  • Tarde: Dimarts de 17:00 a 18:00

I la franja de Memòria per exercitar mitjançant activitats que ens mantinguin la ment activa:

  • Dimecres de 11:30 a 13:00

Arreveureeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!horario curso 1 trimestre 2020

Inscripcions 1 trimestre 2020

Hola a tothom! Us informem que les inscripcions per als nous cursos i tallers, comencen el dimarts 14 de Gener a partir de les 15:00 i fins a cobrir totes les places.

Podreu passar a fer la inscripció pel CLUB (Rambla Marina, 161-177), en aquest horari; Mati: 11: 00 a 13: 00; Tarda: 15: 00 a 18: 00. Els diferents cursos que s’ofereixen, son els següents:

Matí

  • Perdre la Por (Alfabetització Digital)
  • Navegant més enllà (Que hi podem veure/fer a internet)

  • Smartpeople: (Primeres passes amb telèfons intel·ligents i tauletes)
  • Aplica’t: (com instal·lar desinstal·lar aplicació, gestió d’aquestes i alliberament d’espai)

  • Noves Tecnologies: (conèixer i fer servir noves tecnologies que ja es troben entre nosaltres, disseny 3D, internet de les coses, …)

  • Debat, segur?: (formació en temes de seguretat i dades que compartim)
  • Coneixem l’entorn: (Busca informació de llocs que vulguem visitar, configuració de ruta, realització de fotografies de les sortides i compartir a les xarxes socials)

Tarde

  • Navegació per grumets (primers passos dintre d’internet i comunicació)
  • Presentem, orgull de Dona (creació de presentació, tractament fotogràfic, recerca per internet, com a fil conductor perfil de Dones referents)
  • Aplicado2: (Conèixer apps que podem fer servir en el nostre dia a dia, seguretat i permisos)

També tindrem els espais lliures, per practicar recerca de feina o fer us de les TIC, així com l’espai de Memòria per a tenir la ment activa.

Inscripcions gener 2020